16.7.14

El numeret del balcó

A ERC hi ha una querencia especial pel numeret del balcó que volen convertir en quelcom d'una tradició. Fa uns dies vaig comprar un fulletó de 1932 a la Llibreria Antiquària Manuel Del Pino:

“Breu historial de la Plaça de la República ( Plaça de Sant Jaume), que la Comissió de Cultura ofereix als alumnes de les Escoles de la Ciutat en celebració del primer aniversari de la Proclamació de la República.Tip. Occitania. Barcelona, 1932”

Comença aixis:

"La plaça de la República és com un resum de la història de la Ciutat. És, i ha estat sempre, una part essencial del seu cos: el cor, s'ha dit moltes vegades.

Tots temps, els grans moviments de Barcelona, o bé han nascut en aquesta plaça, o bé s'hi han congriat aviat, i només amb el ressò que hi han pres, han pogut fer-se poderosos per envair tota la ciutat. Les més distanciades manifestacions hi han anat a cercar una mena de consagració ciutadana."

Sorry dudes, no tinc escaner, son fotos de mòbil.

 Barricades a la plaça de la Constitució durant les revoltes de l'any 1842, que provocaren el bombardeig de Barcelona des del Castell de Montjuic

 El poble victorejant la Primera República, el dia 14 de febrer de 1873

 14 d'abril de 1931.- Una generació omple la plaça on acaba d'esser proclamada la República

 Breu historial de la plaça de la República que la comissió de cultura ofereix als alumnes de les escoles de la ciutat en celebració del primer aniversari de la Proclamació de la República.

foto- Una alegoria de La República al balcó de la Generalitat.

Com no, acaben amb les paraules de la proclamació d'en Macià a les Municipals del 31.

"En nom del poble de Catalunya, proclamo l'Estat Català que amb tota cordialitat procurarem integrar a la federació de Repúbliques Ibèriques, ajudant-les a instaurar el nou règim amb totes les nostres forces.
Queda des d'aquest moment, format el Govern de la República Catalana, que es reunirà al Palau de la Generalitat. Els que formaran el Govern de Catalunya estaran d'ací endevant disposats a defensar les llibertats del nostre poble i disposats a morir per elles. Esperem que vosaltres, poble català, voldreu també, si cal, com tots nosaltres, morir per Catalunya i per la República"
No vull un altre cop entrar en llargues discussions sobre el text. Aquesta és una altra versió nova per mi; sembla que de bon començament ja parla de Generalitat, crec massa puntuada, com tot el fulletó, no fa referencia a Pacte de Sant Sebastià com si ho fa el document oficial i  la gravació del mateix Macià, sembla una altra versió d'oïdes. El que trobo més curiós és la combinació d'aquesta gent per demanar amb tota cordialitat que vosaltres, poble català, voldreu també, si cal, com tots nosaltres, morir per Catalunya i per la República... hey, amb tota cordialitat.


L'anterior post ja vaig fer referencia a com avui estan creant el mite de la proclamació de Macià amb referencies de documentals-ficció i altres. A reu on mires t'ho trobes. Junqueras ja va escriure un llibre: Les Proclames de Sobirania de Catalunya (1640-1939)
Ressenya de l'editor a Amazon
Les Proclames de Sobirania de Catalunya descriuen per primera vegada, un darrere l’altre, tots els “set moments de sobirania” i n’analitzen breument els precedents, el context, les causes, els suports i els punts febles que en van provocar el fracàs. Les proclames mai no han estat una maniobra aïllada dels líders polítics, sinó que estaven en sintonia amb les reivindicacions socials i amb el poble mobilitzat, de tal manera que el lligam entre sobirania i millora de les condicions de vida es fa ben evident en molts episodis.


Avui podem trobar sovint com la Intelligentsia cultural catalana bromeja i juga amb la idea a les notícies, humor, política:






Hi ha arribat un punt que per aquí sembla normal proclamar als balcons, una tradició com una altra, com als castellers, les sardanes, el modernisme, i quan hi ha nervis tenim l'opció de sortir als balcons a escridassar .... i canviar l'estat de coses, vés tu, sembla que els estrangers borratxos no han entès encara el balconing català.




.PD: Ara ja solament usen les sigles, de forma col·loquial DUI (declaració unilateral d'independència)