Avui
he llegit a algú que fa referencia a un fals federalista i m' ha
dolgut, pel que he ajuntat algun text que ja tenia escrit i alguna
referència d'algú que personalment admiro.
El
catalanisme, des de la primera vertebració com un moviment polític
al segle XIX, sempre ha estat entre el regionalisme i el federalisme,
l'independentisme ha estat sempre testimonial.
Des
del president més estimat pels catalans avui, Companys, fins al
president Maragall, passant per Antoni Rovira i Virgili, August Pi i
Sunyer, Andreu Nin, Francesc Layret, Pompeu Fabra, Valentí Almirall,
Josep Irla i Bosch, Santiago Rusinyol, Rafael Campalans, Joan
Maragall i Gorina, etc. etc. etc... I això si excloem a
regionalistes com Prat de la Riba, Cambó, Carrasco i Formiguera,
Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, i tants d'altres
que en algun moment han defensat a Catalunya com a nació, les
Constitucions Catalanes de les Bases de Manresa de 1892, l'Estatut de
Núria del 1932 (1) o l'ideal ibèric (“la federació que uniria
com a pobles lliures totes les pàtries naturals, totes les llengües
peninsulars” - Joan Maragall ).
El federalisme internacional també ens ofereix noms èpics com
John Adams, Alexander Hamilton, Jay... El
federalisme és comú al món perquè són comunes les nacions de
nacions on alguna part vol tenir algunes competències d'estat,
sense apel·lacions superiors. Res de nou o estrany. Per mi és tan
obvi com a solució, que en arribar a aquesta conclusió no és casualitat
coincidir amb tots els catalanistes demòcrates històrics.
Aquí
a més va lligat amb el republicanisme, amb tota la història de
defensa dels drets ciutadans, de defensa de la democràcia, de lluita
vers el classisme i autoritarisme castellà i la burgesia aclaparadora catalana.
La bandera tricolor sorgeix espontàniament el 1931 en record a la
bandera del Partit Federal del president de la Primera República, Pi
i Margall. Personalment crec que és el millor candidat a mite
fundacional no només del federalisme sinó inclús del catalanisme
mateix, bé, almenys d'una part, la fins ara més progressista i trencadora.
Ho veig com
totes les propostes progressistes, com l'educació o la sanitat
universal, les pensions etc. generacions de lluita per vèncer les
resistències conservadores però un cop implantat, com simplement
funcionarà, ja no hi haurà tornada enrere.
Sóc federalistes perquè
satisfà les tres demandes fonamentals i perquè coincideix a més amb els meus
sentiments, defensor orgullós del meu
catalanisme, i alhora el meu sentiment de complicitat, de compartir el
mateix univers vital, els mateixos records mediàtics, les mateixes
discussions, el mateix referencies des de la infantesa amb tots els que
com jo viuen i parlen al món espanyol. Quan he viscut a l'estranger en cultures llunyanes i poc acullidores la
colònia espanyola no és l'enemic sinó el refugi. Però com deia
Machado "una de
las dos Españas ha de
helarte el
corazón" l'altra, la tricolor, te l'encén.
Sí,
la dreta castellana té una plutocràcia obscenament tancada i
extractiva, arrogant, retrograda, embolada de mitjans permanentment
agressius, insultants, hereva d'una tradició imperialista
explotadora, orgullosa d'una cultura del poder, de guanyadors i
perdedors, de drets de conquesta, com repeteixen ells són "La
Capital", ostentosa d'una tradició de“señorío” però
nosaltres no som aixis. S'hi ha imposat un nacionalisme agressiu, que
cerca el conflicte i menysprea a qui no pensa igual.
Un cop al col·legi (fa 30 anys) em vaig fer el carnet de nacionalitat catalana (per correu,
300ptas)
.
Darrere posava: Catalunya no és la millor terra del món, és la meva.
Ara als 43 no necessito que ningú em doni el carnet de nacionalitat, no
tinc per què pensar com altres. Sóc nascut, criat a Catalunya, fill de
pares i avis catalans, però sobretot, so-
bre-tot: sóc català perquè em sento català. I quan vaig als pirineus vaig en cua seguint el guia i dient "oh!
ke maku!",
i quan viatjo per les carreteres de Girona, angoixat per què no sé on
estic, paro i pixo un pi, Em miro el melic de rebonic que el tinc cada dia,
i em fot haver de posar una quantitat fixa al pot quan surto amb bascos
si vaig curt de diners. Pel bo i pel dolent, i sí, federalista perquè
és el que sóc.... i paro que ara ve que vull que m'enterrin entre la platja i el cel... i és massa llarg.
Lew perix
Desalambre se embarca en el Open Arms, el barco de la ONG catalana
Proactiva Open Arms, para contar su nueva misión de rescate en el
Mediterráneo, la primera después de que el barco fuera secuestrado por
la justicia italiana.